Книга Quanta, quanta guerra...

Quanta, quanta guerra… ?s l'?ltim llibre que va escriure Merc? Rodoreda en un estat que no havia tingut gaire ocasi? de con?ixer: la felicitat. Si creiem el que n'explica ella, va comen?ar-lo despr?s de perdre el seu company d'amor i guerra i va acabar-lo quan per primer cop a la vida tenia casa pr?pia, als setanta anys. ?s llavors que Rodoreda s'encarna en un adolescent de qui diu: «Al meu Adri? l'impulsa a anar-se'n de casa la seva aspiraci? de llibertat. D'aquesta llibertat tan cantada —la sola paraula m'emociona— que nom?s mena a un canvi de pres?.» I tamb?: «Havia de crear un personatge i llan?ar-lo a c?rrer m?n. ?Un vagabund? No. Els vagabunds ja estan acostumats a anar pel m?n i el m?n no els sorpr?n gaire. ?Potser un soldat? Hauria de ser un noi encara amb la llet als llavis, que, com als poetes, tot el que vei?s el deix?s sorpr?s. Agafar-lo en ple desordre de la guerra perqu? pogu?s fer el que volgu?s i anar on tingu?s ganes d'anar. Procurar-li aventures amb gent estranya.»